VIVIENDA E INTEGRACIÓN

Un dret bàsic: l'accés a una vivenda digna
divendres, 19 octubre de 2007
No és cosa nova la dificultat d'accés a la vivenda i si ja ho és per als d'ací, més encara per als que venen de fora. En aquest camp treballa Júlia Checa, coordinadora del departament de vivenda a València Acull, que va donar una xerrada, sota el títol “Vivenda i immigració”, aquest divendres a Ca Revolta.
València Acull és una ONG “dedicada a la acollida i promoció de les persones migrants, preferentment a les persones procedents dels països del Tercer Món, per a ajudar-los en la seva integració en la societat valenciana”, expliquen al seu web.

Precisament per això, un dels punts on fan més èmfasi és al d'accés a la vivenda, un dret reconegut a l'article 25 dels Drets Humans, a l'article 47 de la Constitució Espanyola, a l'article 16 de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià; un punt clau per a la integració dels immigrants: “Es creu que el més important es tindre papers i treball, però si no es disposa d'un lloc on viure, no és té res”, deia Júlia Checa. No és cap assumpte banal, però així es tracta.

L'encarregada de la xerrada ens explicà l'existència de diferents plans públics per a tindre accés a una casa i com tots ells semblen més una declaració de bones intencions que després es queden en l'oblit. Per exemple, el Pla per a la Integració de la Immigració, creat per l'Ajuntament de València i aprovat el 27 de setembre de 2002, encara està parat: “Segons fonts no oficials, no s'ha fet gens i es va a eliminar en aquesta legislatura. Amb açò podem fer-nos una idea de com està el pati”, digué Júlia Checa durant la seua intervenció.

Així mateix, l'accés a la vivenda amb l'ajuda de recursos públics és escassa. A València existeixen quatre organismes d'ajuda al lloguer. La Red Valenciana d'Infovivenda Solidaria exigeix tenir permís de treball, “amb la qual cosa s'elimina al 90% de la població immigrant”, i, a més, protegeix més al propietari que no ajudar i defensar als immigrants que es troben en una situació desfavorida. D'altra banda, trobem la Agència Valenciana de Lloguer, les Ajudes per al pagament de llogers del IVAJ (destinat a la joventut) i l'Agència de Serveis Socials.

En aquest context i amb la dificultat que planteja un tema com la vivenda, s'han unit diverses ONG's -València Acull, CEAR, Caritas, etc.- formant el Grup Acció Vivenda. Estan dedicats a campanyes de sensibilització, com “Conoce, comparte, encuentra”, destinada a joves estudiants o treballadors en situació de lloguer per que lloguen pis amb immigrants. També es dediquen a denunciar situacions d'estafa als immigrants per part d'agències intermediàries en el lloguer; aquestes es dediquen a demanar diners a les persones que demanen els seus serveis per a buscar casa i, afirma Checa, “no troben vivenda per a ells, però no els tornen els diners”. I, per últim, han elaborat un informe sobre “Vivenda, immigració i benestar”, per a les Conselleries de Benestar Social i Vivenda, que eixirà pròximament. “Creiem que hem de fer un esforç en aquestes reivindicacions”.

El dret a una vivenda digna s'ha trencat per les lleis de l'oferta i la demanda: el mercat és el que mana, no hi ha més.